He trobat les meves anotacions de quan vaig observar l’impacte del cometa Shoemaker-Levy 9 contra Júpiter en juliol del 1994.
Recordo l’emoció que va causar el descobriment que un cometa destrossat xocaria contra Júpiter en juliol del 1994. Aquest cometa es va dir, formalment, D/1993 F2, tot i que és més conegut com a Shoemaker-Levy 9 (el novè trobat pels seus descobridors) o, senzillament, SL9. El cometa seguia una òrbita inestable al voltant del planeta gegant i va quedar desfet en una dotzena o més de trossos, degut a les forces de marea. Després es va veure que aquestos trossos anirien caient sobre Júpiter i es va calcular fins i tota quan ho anirien fent, un per un.
L’expectació va ser absoluta. La sonda espacial Galileo, aleshores camí de Júpiter, va ser l’únic observatori humà que va captar els impactes en directe, perquè van esdevenir una mica més enllà del limb, des del punt de vista de la Terra. Tot i així, des del nostre món es va emprendre una campanya d’observació global que va incloure el telescopi espacial Hubble.
Aleshores jo feia el doctoral al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i no vaig poder resistir la tentació de pujar al terrat de la facultat i muntar un dels telescopis Celestron 8 que teníem per a fer pràctiques amb l’alumnat. Ho vaig fer el 21 de julios del 1994, a les 22:45 hora oficial (20:45 UT) i en vaig prendre notes en un paperot que s’ha passat quasi vint anys guardat dins d’un llibre.
Un primer diagrama mostra el planeta i la configuració dels satèl·lits al voltant seu. Reconforta veure que els programes de planetari moderns, com ara Stellarium, reprodueixen bé allò que vaig dibuixar en aquell temps.
Un dibuix més detallat mostra dues zones d’impacte fosques a l’hemisferi sud de Júpiter. Una fletxa amb un interrogant indica que potser em va semblar veure quelcom més al limb oest del planeta.
