Curiositats

L’impacte del cometa SL9 contra Júpiter el 1994

He trobat les meves anotacions de quan vaig observar l’impacte del cometa Shoemaker-Levy 9 contra Júpiter en juliol del 1994.

Recordo l’emoció que va causar el descobriment que un cometa destrossat xocaria contra Júpiter en juliol del 1994. Aquest cometa es va dir, formalment, D/1993 F2, tot i que és més conegut com a Shoemaker-Levy 9 (el novè trobat pels seus descobridors) o, senzillament, SL9. El cometa seguia una òrbita  inestable al voltant del planeta gegant i va quedar desfet en una dotzena o més de trossos, degut a les forces de marea. Després es va veure que aquestos trossos anirien caient sobre Júpiter i es va calcular fins i tota quan ho anirien fent, un per un.

L’expectació va ser absoluta. La sonda espacial Galileo, aleshores camí de Júpiter, va ser l’únic observatori humà que va captar els impactes en directe, perquè van esdevenir una mica més enllà del limb, des del punt de vista de la Terra. Tot i així, des del nostre món es va emprendre una campanya d’observació global que va incloure el telescopi espacial Hubble.

Aleshores jo feia el doctoral al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i no vaig poder resistir la tentació  de pujar al terrat de la facultat i muntar un dels telescopis Celestron 8 que teníem per a fer pràctiques amb l’alumnat. Ho vaig fer el 21 de julios del 1994, a les 22:45 hora oficial (20:45 UT) i en vaig prendre notes en un paperot que s’ha passat quasi vint anys guardat dins d’un llibre.

Diagrama a lápiz del planeta Júpiter con sus satélites en la mitad superior. En la inferior hay una simulación para la misma fecha y hora hecha con el programa Stellarium y que muestra que el dibujo está bien hecho.
Adalt, el meu dibuix general de Júpiter i els seus satèl·lits el 21 de juliol del 1994 a les 22:45 (20:45 UT). Nord adalt, est a l’esquerra (orientació normal). La simulació amb Stellarium que es mostra a sota indica que el dibuix és correcte i afegeix la identificació de cada un dels satèl·lits galileans.

Un primer diagrama mostra el planeta i la configuració dels satèl·lits al voltant seu. Reconforta veure que els programes de  planetari moderns, com ara Stellarium, reprodueixen bé allò que vaig dibuixar en aquell temps.

Dibujo a lápiz planeta Júpiter, se ve una banda en la parte norte, la banda sur es muy tenue y bajo ella se aprecian las manchas de dos impactos. Debajo aparecen varias anotaciones con la fecha, la hora y la configuración óptica (prisma cenital).
Dibuix de Júpiter amb més augment (no hi consta quant), mitjançant Celestron 8 amb prisma cenital, motiu pel qual la imatge està invertida (nord adalt, est a la dreta). Crida l’atenció el contrast de la banda equatorial nord, irregular i molt marcada, davant la banda sud, molt poc contrastada. Es veuen dues marques d’impacte que semblen mostrar una certa estructura (extensions més clares, irregulars, cap a l’est). Sembla que al limb oest vaig creure inturi alguna cosa més…

Un dibuix més detallat mostra dues zones d’impacte fosques a l’hemisferi sud de Júpiter. Una fletxa amb un interrogant indica que potser em va semblar veure quelcom més al limb oest del planeta.